Dimarts, 31 de març de 2015.

Canviem de passat a present. Som a principis de maig i per tant.

Dilluns, de gener 9. De reüll esporuguida em miro almeurei. Ja no sóc la Tarambana. He tornat esporuguida, arraulida.

Divendres, 23 de febrer de 2018. Quan el món es trenca. Cap reflex és una veritat. Cap vida és la mateixa. Dins i fora els amagatalls. Necessaris per tornar a casa. Que feien olor de por,. Dimarts, 20 de febrer de 2018. I les paraules més fredes.

Bloc de notes del Cal. De maig 18, 2017. De juliol 26, 2016. Bromera, 2011, 72 pàg. Em va captivar la prosa tallada i poètica de De Luca quan vaig llegir El dia abans de la felicitat. Era inevitable seguir-lo i ara he continuat amb El pes. De juliol 05, 2016.

Escriure algunes de les coses que. Que veig, que oloro, que penso, que toco. Diumenge, 23 de juliol de 2017. Secrets compartits que ens lliguen per dins amb fils invisibles.

Dissabte, 17 de febrer de 2018.

Pensaments inconnexes - CLVIII -. De tenir por, o no. Avui, una setmana després. A la mateixa hora en que tot va passar, he baixat fins les Rambles. Ho havia de fer per saber, per dir-me, si tinc por o no. De gent, de policies, de ofrenes. I també de buits, espais, silencis, mirades. No hi ha aquell brogit de sempre. Avui, aquesta tarda, La Rambla feia olor a cera. Totes tenen ràbia continguda, espe.